Aquest estiu, aprofitant un racó que ens va quedar de les reformes que hem fet a casa, la meva dona i jo ens hem anat a gaudir del carib (Samaná - República Dominicana). La veritat és que en una primera impressió jo no hi estava molt a favor (de fet ella m'hi va portar), ja que valorava en excés els problemes que hi veia: moltes hores de trajecte, massa calor i humitat, el preu, ... però la veritat és que m'ho he acabat passant d'allò més bé i si afegim que per la Verònica han estat les seves vacances ideals (què feliç que som quan veiem algú que ens estimem content, oi?) doncs, oli en un llum!
El viatge d'anada s'em va fer molt pesat. Ens vam aixecar a les 7 del matí, taxi fins l'aeroport del Prat, avió fins Madrid, unes hores d'espera mentre dinem, 8 hores llargues en avió fins Samaná, 1 hora d'autocar i finalment 20 minuts de barqueta fins arribar l'hotel. En total van ser 22 hores entre llit i llit. I la cosa encara va anar bé, perquè resulta que l'avió en el que viatjavem es va espatllar (una setmana després que a Madrid passés el que va passar) i ens el van canviar per un altre que era espectacular: gran, ampli, nou, ...
Un cop allà dons què us diré: polsera d'all included i a agaudir de les instal·lacions de l'hotel (5* GL) en una illa paradisíaca tota per a la gent de l'hotel (que està dimensionat per a que no hi hagi cap aglomeració i per tant no et trobes a ningú ni volent) i 3 platges a quina més maca i amb aigua transparent. Piscina, menjar, Kayak, pinya colada, platja, billar, snorkelling, ... Doncs això, idíl·lic!
A la tornada doncs un altre pal: retard de 4 hores del vol de tornada, avió original de la companyia (és a dir molt estret i incòmode), aterratge complicat a l'aeroport de Madrid, pèrdua de la connexió a BCN i torna a esperar unes hores ...
Ho repetiria? Doncs no ho sé. Realment el viatge es va fer extraordinàriament pesat. Potser amb vol directe des de Barcelona sí que hi tornaria, però les escales és el pitjor d'aquests viatges.
L'hotel era meravellós, tranquil·lament podrien duplicar el nombre d'habitacions i tampoc trobaries que hi ha excessiva gent, però ells et diuen que precissament el que venen és el relax i per tant ho prefereixen així. Segons em diuen molt diferent dels grans ressorts de Punta cana i similars. Hi havia un tros de l'illa/cayo (també dita illa Bacardí perquè aquí és on es va rodar el mític anunci del ron) que era d'accés públic per tothom (havies de pagar un transport o contractar una excursió del touroperador) i per tant era la pltaja més concorreguda (i maca), així que només vam anar un parell de cops. L'hotel té tres piscines: la del costat de la platja (platja privada) era la més gran, però també la que hi havia més gent i estava més bruta (sorra i fulles); la central (també li deien quite pool) que era la més tranqui·la i a on vam anar cada dia i la dels jacuzzis que tot i que acostumava a tenir sorra estava força bé.
Les habitacions molt àmplies i amb jacuzzi al bany, separat per un vidre de l'habitació (es podia veure la tele mentre et relaxaves). Et feien el llit dos cops cada dia i sempre amb petits detalls molt cuidats. Els treballadors de l'hotel tenien una predisposició absoluta a ajudar-te en el que fos necessari i sempre amb un somriure (en part per la propina, en part per les directrius de l'hotel però molt perquè és el seu caràcter). El menjar era bo i variat. Per esmorçar hi havia fins i tot pa amb tomàquet. Hi havien sopars temàtics per païssos cada dia, a part de poder reservar als 3 restaurants a la carta que tenen (marisc, gourmet i mediterrani). La única pega és que tot i dir-te que hi pots anar sempre que hi hagi lloc, al restaurant de marisc només et deixen anar un cop per setmana tot i que quan vas està mig buit, així s'estalvien unes quantes llagostes (què bones, per cert).
No vam fer cap excursió perquè eren bastant cares (i la responsable de Soltour que es deia Diane era una mica estúpida), però vam estar a punt de fer-ne una amb un dels nois que estan a les paradetes de la platja pública, però al final la Verònica no va voler (per temes de seguretat) i em vaig quedar amb les ganes de visitar Samaná amb un quad. Què hi farem!
Això sí, no vaig poder desconnectar del tot i em vaig connectar a la ràdio a través d'internet (gratuït perquè estaven fent proves) per escoltar el primer partit del Barça a la lliga. Com que ocupava molt ample de banda cada 10 - 15 minuts em bloquejaven la pàgina, però vaig anar canviant de ràdio (en vaig probar 6 o 7!!!) fins que va acabar el partit, jejeje. Llàstima que el resultat no va ser favorable, però què hi farem. Aquest any pinta bé, tot i les crítiques. Poques persones no s'han rigut de mi quan han escoltat això, són les poques que comparteixen aquesta passió desmesurada pel barça i que haguessin fet el mateix (o pitjor) per seguir-lo.
Per últim parlaré del clima. El resum és: enriuten de la xafogor de Barcelona!!! Temperatura constant de 28ºC durant el dia i de 22ºC a la nit amb humitats que tota l'estona rondaven el 100%. Mai vaig pensar que adoraria a un núvol cada cop que es posava entre el sol i nosaltres. Vam tenir molta sort amb el tema dels huracans, ja que el Gustav acabava de passar quan vam arribar (i no va deixar cap més efecte que tolls d'aigua al terra) i el Hanna va començar a tocar els nassos just a lés últimes hores (per culpa d'aquest huracà el vol va retardar-se 4 hores). L'Ike va afectar més la zona, però ja estavem volant cap a Europa.
Un cop allà dons què us diré: polsera d'all included i a agaudir de les instal·lacions de l'hotel (5* GL) en una illa paradisíaca tota per a la gent de l'hotel (que està dimensionat per a que no hi hagi cap aglomeració i per tant no et trobes a ningú ni volent) i 3 platges a quina més maca i amb aigua transparent. Piscina, menjar, Kayak, pinya colada, platja, billar, snorkelling, ... Doncs això, idíl·lic!
A la tornada doncs un altre pal: retard de 4 hores del vol de tornada, avió original de la companyia (és a dir molt estret i incòmode), aterratge complicat a l'aeroport de Madrid, pèrdua de la connexió a BCN i torna a esperar unes hores ...
Ho repetiria? Doncs no ho sé. Realment el viatge es va fer extraordinàriament pesat. Potser amb vol directe des de Barcelona sí que hi tornaria, però les escales és el pitjor d'aquests viatges.
L'hotel era meravellós, tranquil·lament podrien duplicar el nombre d'habitacions i tampoc trobaries que hi ha excessiva gent, però ells et diuen que precissament el que venen és el relax i per tant ho prefereixen així. Segons em diuen molt diferent dels grans ressorts de Punta cana i similars. Hi havia un tros de l'illa/cayo (també dita illa Bacardí perquè aquí és on es va rodar el mític anunci del ron) que era d'accés públic per tothom (havies de pagar un transport o contractar una excursió del touroperador) i per tant era la pltaja més concorreguda (i maca), així que només vam anar un parell de cops. L'hotel té tres piscines: la del costat de la platja (platja privada) era la més gran, però també la que hi havia més gent i estava més bruta (sorra i fulles); la central (també li deien quite pool) que era la més tranqui·la i a on vam anar cada dia i la dels jacuzzis que tot i que acostumava a tenir sorra estava força bé.
Les habitacions molt àmplies i amb jacuzzi al bany, separat per un vidre de l'habitació (es podia veure la tele mentre et relaxaves). Et feien el llit dos cops cada dia i sempre amb petits detalls molt cuidats. Els treballadors de l'hotel tenien una predisposició absoluta a ajudar-te en el que fos necessari i sempre amb un somriure (en part per la propina, en part per les directrius de l'hotel però molt perquè és el seu caràcter). El menjar era bo i variat. Per esmorçar hi havia fins i tot pa amb tomàquet. Hi havien sopars temàtics per païssos cada dia, a part de poder reservar als 3 restaurants a la carta que tenen (marisc, gourmet i mediterrani). La única pega és que tot i dir-te que hi pots anar sempre que hi hagi lloc, al restaurant de marisc només et deixen anar un cop per setmana tot i que quan vas està mig buit, així s'estalvien unes quantes llagostes (què bones, per cert).
No vam fer cap excursió perquè eren bastant cares (i la responsable de Soltour que es deia Diane era una mica estúpida), però vam estar a punt de fer-ne una amb un dels nois que estan a les paradetes de la platja pública, però al final la Verònica no va voler (per temes de seguretat) i em vaig quedar amb les ganes de visitar Samaná amb un quad. Què hi farem!
Això sí, no vaig poder desconnectar del tot i em vaig connectar a la ràdio a través d'internet (gratuït perquè estaven fent proves) per escoltar el primer partit del Barça a la lliga. Com que ocupava molt ample de banda cada 10 - 15 minuts em bloquejaven la pàgina, però vaig anar canviant de ràdio (en vaig probar 6 o 7!!!) fins que va acabar el partit, jejeje. Llàstima que el resultat no va ser favorable, però què hi farem. Aquest any pinta bé, tot i les crítiques. Poques persones no s'han rigut de mi quan han escoltat això, són les poques que comparteixen aquesta passió desmesurada pel barça i que haguessin fet el mateix (o pitjor) per seguir-lo.
Per últim parlaré del clima. El resum és: enriuten de la xafogor de Barcelona!!! Temperatura constant de 28ºC durant el dia i de 22ºC a la nit amb humitats que tota l'estona rondaven el 100%. Mai vaig pensar que adoraria a un núvol cada cop que es posava entre el sol i nosaltres. Vam tenir molta sort amb el tema dels huracans, ja que el Gustav acabava de passar quan vam arribar (i no va deixar cap més efecte que tolls d'aigua al terra) i el Hanna va començar a tocar els nassos just a lés últimes hores (per culpa d'aquest huracà el vol va retardar-se 4 hores). L'Ike va afectar més la zona, però ja estavem volant cap a Europa.
En definitiva, primer cop que he creuat l'Atlàntic. Primera experiència amb la pulsereta. Primeres vacances de luxe. Ja veurem si podem repetir això algun cop més els propers anys...
